La mobilitat laboral a Figueres i l’Alt Empordà

Hi ha diversos documents oficials que han establert els límits de la metròpoli figuerenca, sobretot en matèria urbanística. És el que coneixem com a Àrea Urbana de Figueres. Un dels primers documents oficials en utilitzar l’àrea urbana va ser el Pla de Direcció Urbanístic del sistema urbà de Figueres publicat l’any 2005, que no només va aplicar-se als límits administratius de la ciutat de Figueres, sinó que també comprenia un total de setze municipis més situats al voltant de la capital. L’estudi va definir una àrea urbana compacta de 16 municipis, basada en la mobilitat laboral, la proximitat amb Figueres, el contínuum urbanístic i la possibilitat de prestar serveis comuns.

El present estudi revisa l’estudi previ que es va realitzar fa més de vint anys per revisar les dades disponibles de mobilitat laboral i actualitzar la informació sobre l’Àrea Urbana de Figueres a fi d’observar la interrelació de Figueres amb la resta de municipis de la comarca, específicament entendre la interrelació econòmica entre els municipis i la dependència que pot existir entre ells, principalment amb la capital. Això no és només interessant per visualitzar i definir la “ciutat real” o la petita metròpoli de l’Alt Empordà, sinó que també aporta informació per tal de planificar polítiques públiques, d’estructuració de serveis i per comprendre el desenvolupament econòmic del territori.

El segon objectiu de l’estudi és aportar informació estratègica al territori que serveix per planificar polítiques públiques de diversos àmbits: estructuració de serveis, localització d’equipaments, planificació urbanística, polítiques o infraestructures de mobilitat, planificació ambiental, entre altres.

Finalment, l’estudi pot aportar informació complementària a aquelles dades demogràfiques i econòmiques que expliquen el procés de segregació urbana que ha viscut Figueres, la seva àrea urbana i la resta de l’Alt Empordà.