Inici
/
Recerca
/
Registre espanyol d’Esclerosi Múltiple. Proposta a la Societat Espanyola de Neurologia
em
RECERCA
Registre espanyol d'Esclerosi Múltiple. Proposta a la Societat Espanyola de Neurologia

L'objectiu del projecte és formar una base de dades amb un format unificat per tot l'estat espanyol dels registres d'Esclerosi Múltiple i la seva evolució en el temps en una amplia base poblacional

La necessitat de disposar de bases de dades d'Esclerosi Múltiple (EM) s'ha vingut plantejant entre els especialistes dedicats a aquesta malaltia des de fa molt de temps. Mes enllà dels registres de base hospitalària, la necessitat de poder compartir dades organitzades sobre criteris uniformes ha estat dificultada per la diversitat i la falta d'homogeneïtat dels registres. Un dels esforços més antics a nivell d'Europa va ser EDMUS, desenvolupat als anys 80 a la Universitat de Lió (França), però la seva complexitat, l'esforç i el temps requerit per introduir les dades i l'escassa o nul·la informatització de la majoria de centres de l'època va fer que la seva difusió no fos extensa. 

A nivell de l'estat espanyol una eina informàtica d'aplicació més estesa és iMed, que sí ha tingut més difusió gràcies a la seva facilitat d'ús, la seva capacitat d'incorporar molta informació clínica i la seva utilitat com a eina pràctica d'ús diari. No obstant, al ser un sistema tancant no modificable per l'usuari, junt amb altres aspectes tècnics, tampoc pot ser la base d'un registre nacional.

Molts membres de la "Sociedad Española de Neurología" (SEN) amb dedicació específica a EM disposen de bases de dades d'elaboració pròpia que, tot i contenir informació històrica molt important d'un nombre elevat de pacients, no poden compartir-se a escala nacional. Algunes comunitats autònomes, com Catalunya, disposen de registres d'EM l'aplicabilitat de la qual està restringida al seu àmbit territorial.

Amb el pas del temps ha tingut lloc la informatització generalitzada dels hospitals, amb implantació progressiva de la història electrònica i accés no restringit a Internet. Per altra banda, l'atenció i tractament dels pacients s'han fet més complexes a mesura que s'incorporaven medicaments d'alt cost i eficàcia no exempts d'efectes adversos seriosos. La necessitat de disposar d'informació d'impacte d'aquests tractaments en paràmetres de salut, en eficiència dels recursos i en la vigilància a llarg termini de la seva seguretat és una de les raons per les quals les autoritats sanitàries i reguladores promouen la creació d'aquest tipus de registres.

Actualment a nivell europeu existeixen diversos registres de referència a nivell nacional en països com Dinamarca, Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit. Cada registre té particularitats organitzatives i de composició però no tots compleixen amb les línies generals exigibles en un registre nacional recollides per la EMA ("European Medicines Agency"). L'Agència Europea del Medicament (EMA) va llançar una iniciativa per al registre de pacients el 2015 en que assentava les bases per l'estratègia de creació de registres de pacients i el 2017amb el "Report on Multiple Sclerosis Registries" va detallar de manera extensa les característiques que ha de reunir un registre d'aquesta malaltia.

A Espanya l'estimació de la prevalença suggereix que el nombre de pacients amb EM possiblement superi els 45000, el que converteix a Espanya junt amb Regne Unit, Alemanya, Itàlia i França en un del països amb major nombre d'afectats. La proposta del registre espanyol d'EM pretén establir un registre de base poblacional ampli, sobre estàndards de qualitat similars que permeti obtenir una informació fiable de la malaltia per portar a terme els següents objectius: Dimensionar l'EM i la seva evolució en una amplia base poblacional; Caracterització precisa de perfil sociodemogràfic, epidemiològic i clínic a nivell nacional i regional; Valorar la discapacitat al diagnòstic i el seu curs evolutiu; Generació i acollida de projectes de recerca clínica, bàsica i sociosanitària per grups propis o externs als membres del registre; Elaboració d'informes ad hoc; Generar coneixement per optimitzar la qualitat de vida relacionada amb la salut dels pacients participants en el registre.

Investigadora principal: Dra. Ana Belén Caminero Rodríguez (Complejo Asistencial de Ávila). Investigadors col·laboradors: José Manuel García Domínguez, Cristina Iñiguez Martínez, Montserrat González Platas i José Meca Lallana.

Per a qualsevol dubte sobre el Protocol, podeu Contactar amb l'Institut de Recerca.

Altres projectes
Efectes del tractament amb SPIOMET a meitat de dosi en nenes amb pubertat avançada i acceleració de la maduració òssia: Estudi multicèntric, aleatoritzat i controlat amb placebo
Efectes del tractament amb SPIOMET a meitat de dosi en nenes amb pubertat avançada i acceleració de la maduració òssia: Estudi multicèntric, aleatoritzat i controlat amb placebo

Assaig clínic a Catalunya (Hospital Trueta i Hospital Sant Joan de Déu) finançat per l’ISCIII que té com a objectiu determinar si el tractament amb mig comprimit del medicament SPIOMET evita l’acceleració de la maduració òssia i de la pubertat en nenes amb pubertat avançada, en paral·lel amb una reducció del greix hepàtic i visceral

Estudi de l’anèmia en pacients en hemodiàlisi en relació a l’aplicació d’un protocol de desconnexió
Estudi de l’anèmia en pacients en hemodiàlisi en relació a l’aplicació d’un protocol de desconnexió

L’estudi consisteix a analitzar els nivells d’hemoglobina en pacients de diàlisi en Tractament Renal Substitutiu quan s’administra 240 ml de líquid de restitució. L’objectiu és reduir la freqüència amb que es produeix anèmia associada a malaltia renal crònica.