L'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar la contribució dels mecanismes de coordinació basats en tecnologies de la informació i comunicació (TICs) a la coordinació i qualitat assistencial en el sistema nacional de salut (SNS) espanyol, amb un enfocament particular en tres comunitats autònomes: Catalunya, Illes Balears i País Basc. La millora de la coordinació clínica entre els diferents nivells assistencials és una prioritat per als sistemes sanitaris públics, ja que afecta directament la qualitat de l'atenció que reben els pacients.
El context actual ha estat marcat per l'augment de l'ús de les TICs, especialment a causa de la pandèmia de COVID-19, que ha accelerat la implementació d'eines com la història clínica electrònica compartida i les interconsultes virtuals. No obstant això, els resultats preliminars indiquen que, contràriament a les expectatives, l'experiència i percepció de la coordinació clínica han empitjorat, amb conseqüències negatives com retards en diagnòstics i tractaments, duplicació de proves i errors mèdics.
El marc conceptual de l'estudi destaca la importància de la coordinació i continuïtat entre nivells d'atenció com a objectiu per assolir resultats de qualitat i eficiència. Es defineix la coordinació clínica com la connexió harmoniosa dels diferents serveis necessaris per atendre un pacient, i es distingeix entre mecanismes de programació i de retroalimentació, amb un èmfasi especial en aquells basats en TICs.
L'estudi es fonamenta en la necessitat d'una avaluació exhaustiva dels factors que influeixen en l'ús de mecanismes de coordinació basats en TICs, així com la seva contribució a la coordinació i qualitat assistencial. Es preveu que la participació activa dels professionals en el disseny i implementació d'aquestes eines millori la seva efectivitat i sostenibilitat.
A través d'un enfocament de mètodes mixtos, l'estudi inclourà tant una anàlisi qualitativa com quantitativa per identificar barreres i facilitadors en l'ús de les TICs, així com per avaluar la seva relació amb la qualitat assistencial. Finalment, es dissenyarà i pilotarà una estratègia participativa per millorar l'ús d'aquests mecanismes, amb l'objectiu de tancar la bretxa entre el potencial teòric i la seva aplicació pràctica en el SNS.
Investigadora principal: Dra. Ingrid Vargas Lorenzo.
Per a qualsevol dubte sobre el Protocol, podeu Contactar amb l'Institut de Recerca.
L’estudi pretén identificar els beneficis del bany de mar en la salut i el benestar general
Assaig clínic a Catalunya (Hospital Trueta i Hospital Sant Joan de Déu) finançat per l’ISCIII que té com a objectiu determinar si el tractament amb mig comprimit del medicament SPIOMET evita l’acceleració de la maduració òssia i de la pubertat en nenes amb pubertat avançada, en paral·lel amb una reducció del greix hepàtic i visceral
L’estudi consisteix a analitzar els nivells d’hemoglobina en pacients de diàlisi en Tractament Renal Substitutiu quan s’administra 240 ml de líquid de restitució. L’objectiu és reduir la freqüència amb que es produeix anèmia associada a malaltia renal crònica.