La malaltia d’Alzheimer (MA) es la principal causa de demència i una de les malalties neurodegeneratives més freqüents, afectant al 2,5% de la població mes gran de 65 anys i fins al 30% en més grans de 85 anys.
A nivell etiopatogènic la MA es una malaltia multifactorial en la que intervenen factors de risc individuals com l’edat, obesitat, diabetis mellitus tipus 2, activitat física, dieta, educació, estrés i activitat mental; factors genètics (gens AβPP, PSEN1, PSEN2, APOE ɛ4, entre altres), canvis epigenètics i factors ambientals.
A nivell neuropatològic es caracteritza per la presència de plaques amiloide (Aβ), cabdells Neurofibril·lars de Tau (NFT), angiopatia amiloide, astrogliosis, pèrdua de neurones, neuròpils i elements sinàptics. De tots aquests, només la presència de plaques de Aβ és específica de la MA, podent trobar la resta en altres demències neurodegeneratives.

Estudis recents han mostrat que el desenvolupament de la MA esta associat a la desregulació de microRNA específics en el teixit cerebral. Molts d’aquests participen en vies de senyalització cel·lular relacionades amb la plasticitat sinàptica, neurogenesi, apoptosi o inflamació, afectant a les funcions cognitives. Els microRNA (miRNA) circulants, presents en serum o plasma, amb alta estabilitat i correlació amb els nivells en el teixit, es consideren excel·lents candidats a biomarcadors no invasius de la malaltia. Donada l’alta heterogeneitat de microRNA perifèrics en MA, no hi ha encara un consens general sobre un únic microRNA que defineixi la causalitat per l’aparició o durada del procés de la MA, i, per això, l’ús de “famílies” de miRNA, juntament amb l’anàlisi d’altres alteracions associades a la malaltia, sembla tenir un major poder predictiu.

Molts grups d’investigació a nivell mundial treballen en la identificació d’aquestes famílies de miRNA, però es disposa de poques dades sobre els efectes que els tractaments tenen sobre els nivells d’aquests biomarcadors. L’anàlisi de miRNA circulants susceptibles de canvis per aquests tractaments permetria avaluar la resposta a una intervenció terapèutica.

El treball mes recent del grup d’investigació de Neurobiologia cel·lular i molecular de la Universitat de Girona, ha demostrat que un tractament amb estimulació cerebral profunda (ECP) aplicat al fascicle prosencefàlic medial (FPM) modifica l’expressió de diferents miRNA a l’hipocamp de rates sanes, entre els que s’inclouen miRNA-132, 181 y 495. Alguns dels miRNA alterats s’han implicat directament en la regulació de processos moleculars relacionats amb la patogènesi de la MA i/o la plasticitat neural, mentre que altres tenen funcions no ben establertes a dia d’avui.

En aquest context, durant el 2021-2023 l’esmentat grup de la UdG en col·laboració amb la unitat de trastorns cognitius han dut a terme un estudi en relació a la determinació de miRNAs pel diagnòstic de la MA ( Determinació dels nivells de microRNA i Sirt1 en una mostra de pacients amb Malaltia d’Alzheimer comparat amb controls, amb Codi CEIM 2021.166). Com a resultats de l’estudi, en procés de publicació, s'han obtingut correlacions positives en relació a alguns dels miRNA estudiats, amb diferències estadísticament significatives tant entre controls i malalts com entre els grups de malalts amb deteriorament cognitiu lleu i demència en estadi lleu associats a la MA.

L'estudi actual opera sota la hipòtesi de que els nivells dels miRNA candidats i 27-OHC variaran amb la progressió de la MA en el seguiment de 2 anys dels pacients inclosos. Per aquesta raó es pretén determinar els nivells plasmàtics de miRNA candidats i 27-OHC per a esser confirmats com a biomarcadors de progressió de la MA.

Promotor: Elisabet Kadar Garcia; grup de Neurobiologia cel·lular i molecular de la Universitat de Girona.

Investigadora principal: Anna Cots Foraster

Per a qualsevol dubte sobre el Protocol, podeu Contactar amb l'Institut de Recerca.