Un assaig que signa el reumatòleg Miquel Sala avalua dos tractaments en reuma palindròmic
L’estudi es titula «Abatacept versus hidroxicloroquina per prevenir l’artritis reumatoide en persones amb reumatisme palindròmic: un assaig aleatoritzat obert».
El reumatòleg Miquel Sala figura entre els professionals que firmen l’assaig “Abatacept versus hydroxychloroquine for prevention of rheumatoid arthritis in individuals with palindromic rheumatism: a randomized open-label trial” (“Abatacept versus hidroxicloroquina per prevenir l’artritis reumatoide en persones amb reumatisme palindròmic: un assaig aleatoritzat obert”), que recentment ha aparegut publicat a la prestigiosa revista ‘Nature Medicine’.
En l’article es descriu l’estudi realitzat: “Una proporció substancial d’individus amb reumatisme palindròmic desenvolupen artritis reumatoide (AR). Aquest assaig aleatoritzat, obert i multicèntric tenia com a objectiu avaluar si 2 anys de tractament amb abatacept (n = 34; injeccions subcutànies de 125 mg setmanals durant el primer any i cada 2 setmanes durant el segon any) en comparació amb la hidroxicloroquina oral (n = 36; 5 mg kg⁻¹ per dia) podrien reduir la freqüència del desenvolupament d’AR en individus amb reumatisme palindròmic positiu per factor reumatoide i/o anticossos antiproteïna citrul·linada”.
Quant als resultats, el resultat primari va ser el desenvolupament d’artritis persistent que complia els criteris de classificació d’AR del 2010 de l’American College of Rheumatology i l’European Alliance of Associations for Rheumatology, segons l’avaluació dels clínics participants durant els 24 mesos de seguiment. Els resultats secundaris van incloure la freqüència, la intensitat i la durada dels atacs articulars, la proporció de pacients en remissió i la freqüència d’esdeveniments adversos.
Atacs sobtats i de curta durada
El reumatisme palindròmic (RP) és una síndrome clínica caracteritzada per atacs sobtats, recurrents i generalment de curta durada de dolor i inflamació al voltant de les articulacions sense dany articular residual. Una alta proporció d’individus amb RP desenvolupen AR (30-60% en la majoria de sèries) i una proporció variable però alta (39-68%) presenta un perfil d’autoanticossos similar a l’observat en individus amb artritis reumatoide, amb nivells elevats de factor reumatoide (FR) i/o anticossos proteics anticitrul·linats (ACPA).





